Diu una dita que l’art és l’única manera de fugir sense moure’s de lloc. Des de l’Ateneu de la Vall de Llémena i el col·lectiu Llemenart, us convidem a fer precisament aquest viatge a través del cicle de conferències “Punt i a pART”.
El nom del cicle ja ho suggereix: volem fer un “punt i a part” en la nostra rutina per aturar-nos a mirar, a comentar i a gaudir de les obres més representatives de l’art universal. La singularitat d’aquest cicle resideix en els seus ponents ja que es xerrades aniran a càrrec dels mateixos artistes de la Vall, membres de Llemenart. Qui millor per explicar una pintura, una escultura o un dibuix que algú que també s’ha d’enfrontar a una tela verge, a la pedra per desbastar o a un full en blanc?.
La gent de Llemenart no us parlarà només de dates i de noms, sinó dels intríngulis de la creativitat: què devia sentir l’artista quan la peça no sortia, com es copsa un instant fugaç o com poder entendre les pors, els encerts i les suors que hi ha darrere de cada obra mestra.
L’objectiu de “Punt i a pART” és purament divulgatiu i veïnal. Volem portar els grans genis de la història de l’art a la plaça del poble, a la quotidianitat de la nostra Vall. d’una manera planera, propera i sense pretensions, però amb tota la passió d’aquells que estimem l’ofici de crear. Us convidem a descobrir que, darrere de cada pinzellada famosa, hi havia una persona amb dubtes i ambicions molt semblants a les nostres.
Les xerrades solen acabar amb una tertúlia oberta i natural, bo i rememorant les tertúlies primigènies de l’Ateneu.
Il Cenacolo
de Leonardo da Vinci
Lluís P. Amat
En aquesta xerrada en Lluís va explicar què en sap de la pintura mural “Il Cenacolo” de Leonardo da Vinci, una obra que atrapa tant a religiosos com a escèptics per la dualitat que desprèn. Una mirada objectiva per aprofundir en els secrets d`aquesta gran obra qualificada manta vegades com la més important del món.
El matrimoni Arnolfini
de Jan Van Eyck
Lluís P. Amat
En aquesta proposta en Lluís Pradas parlà dels símbols amagats a l’obra “El matrimoni Arnolfini” de Jean Van Eyck, i ens desvetllà les seves conclusions sobre aquesta peça, després d’un analisi exhaustiu dels elements i dels personatges que hi apareixen.
