Veus compartides

Veus compartides, espais de ressò és una exposició artística de caràcter social que aborda la violència de gènere des d’una mirada íntima, empàtica i transformadora, a partir de testimonis reals de dones que han viscut violència masclista.

La casa és el centre de l’exposició, com a símbol amb el qual les víctimes s’hi senten identificades. Cada testimoni té la seva caseta que es converteix en un espai de ressò, on la seva veu trenca el silenci i interpel·la directament l’espectador.

L’exposició està concebuda per ser presentada en equipaments culturals, centres educatius, entitats socials, associacions i espais comunitaris compromesos amb la igualtat de gènere i els drets humans.

És un projecte artístic comunitari que neix amb la voluntat de fer visible una realitat sovint silenciada: la violència masclista en totes les seves formes i manifestacions. A través de l’art, el projecte esdevé un espai de reconeixement col·lectiu d’una problemàtica estructural que abasta àmbits íntims, socials, institucionals i simbòlics de la nostra societat.

Deu artistes visuals del col·lectiu Llemenart de l’Ateneu de la Vall de Llémena han treballat a partir dels testimonis orals de dones que han viscut violència masclista, així com de persones que les han acompanyat en els seus processos de recuperació, suport i reconstrucció personal. Aquests relats, compartits amb valentia, posen veu a experiències diverses de violència i trenquen el mur del silenci, la por i la vergonya que sovint les envolta.

El fil conductor escollit per donar forma visual a aquests testimonis és la casa amb la qual cada testimoni se sent identificada. La casa, com a lloc d’identitat, de memòria i de reconeixement, però també com a escenari de vulnerabilitat. En les obres d’aquesta mostra, la casa es ressignifica com un refugi simbòlic on la fragilitat es transforma en força compartida i on el dolor individual es converteix en experiència col·lectiva i conscient.

Lluny de la invisibilització i de la normalització de la violència, Veus compartides, espais de ressò apel·la directament a la responsabilitat col·lectiva. Els testimonis de les víctimes ens conviden a escoltar, a reconèixer-nos en les seves històries i a assumir un paper actiu en la denúncia de la violència masclista. Fer-la visible és un acte polític, i denunciar-la és una eina imprescindible per a la transformació social.

Cada obra va acompanyada de l’àudio amb el testimoni corresponent, reforçant la connexió entre representació artística i experiència viscuda i generant un espai de ressò on les veus no queden aïllades, sinó que s’amplifiquen, es comparteixen i contribueixen a construir una memòria col·lectiva que reclama justícia, reparació i un compromís ferm contra totes les formes de violència masclista.

Raquel Morón, artista visual, cocreadora i impulsora del projecte, membre de l’Associació Art-Crea.

Artistes del col·lectiu Llemenart: Carla Barti, Anna Bruns, M. dels Àngels Cassany, Miquel Bohigas, Concepció Escandell, Lluís P. Amat, Juana Maria Delgado (Juma), Mercè Sebastià, Elisabet Moragas i Antoniu Castaño.
Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Sant Gregori (Espai Jove Cal Bolet): Nuri Rodríguez i Aïda Sayols (Gestió i administració del projecte).

Alumnes del primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Vídeo, Discjòquei i So de l’Institut Vall de Llémena han editat els àudios de les entrevistes per a aquesta exposició. Professors: Tom Frauca i Mireia Fort.

Alumnes de 3er ESO de l’Institut Vall de Llémena han fet dibuixos relatius a la violència de gènere inspirats en la pregunta “Si jo fos una casa, com seria?”. Professora: Anna Ventós. Coordinació edagògica: Aïda Quesada.

Fotografia: Anaís del Cid (Associació Art-Crea)