L’Ateneu de la Vall de Llémena porta des de desembre de 1990 acompanyant la societat i la cultura de la vall, amb la voluntat de ser present en el debat intel·lectual i de participar activament en la promoció i el desenvolupament del territori.
La nostra seu, l’antiga rectoria de Cartellà, és el nucli de les activitats de l’Ateneu, un espai privilegiat des d’on volem arribar a tots els racons de la vall.
L’Ateneu és un espai de conversa i de debat, de formació i d’informació, d’esbarjo i d’estudi, obert a tota la gent de la vall que vulgui expressar-hi la seva opinió i explicar-hi els seus projectes.
Els nostres fins són:
- Acolliment i difusió de la cultura.
- Promoció de l’esbarjo creatiu i popular.
- Promoure la formació dels infants i joves en el temps lliure.
- Defensa dels Dret Humans i del Ciutadà.
- Promoció de la qualitat de vida i del benestar social.
- Promoció del coneixement i l’ensenyament de la llengua catalana.
Per això, organitzem:
- Casals infantils.
- Excursions i altres activitats relacionades amb el medi ambient.
- Ponències i fòrums divulgatius.
Participa en l’activitat cultural de la Vall del Llémena!
L’Aulina , símbol de l’Ateneu
L’any 1993, arran d’una esporgada del sotabosc del Mas Obert de Sant Gregori, a tocar de la carretera de la Bruguera de Cartellà, es va descobrir una aulina excepcional que, a dos pams de terra, es bifurca en dues branques, una d’elles alzina comuna (Quercus ílex) i l’altra alzina surera (Quercus suber).
Aquest tret singular va propiciar que l’Ateneu adoptés l’Aulina com a nom i com a símbol de l’entitat, lligant així la simbologia amb la defensa del patrimoni natural i del medi ambient que impulsava l’Ateneu.
El símbol de l’aulina ben aviat es va convertir en el logotip de l’entitat a mans d’en Pep Caballé.
Durant els primers anys l’Ateneu va tenir com a nom propi l’Aulina, però amb el temps es va anar deixant d’emprar aquest terme conservant només la icona de l’aulina en el logotip.
Martí Boada diu d’aquest arbre:
”És una autèntica raresa botànica monumentalitzada. Es tracta de dues espècies d’arbre de la mateixa família, l’alzina i el suro, que creixen soldades formant un únic peu, amb els teixits units, un fenòmen que al món vegetal rep el nom de quimera (chimaera en llatí)”
”L’escena sembla talment el resultat d’una nit esbojarrada, entre una alzina i una alzina surera. Un exemplar en dos: dos exemplars en un. Dues espècies diferents tot i que genèticament cosines germanes, unides en una mateixa soca, i amb dos creixements troncals independents. Condemnats a viure perpètuament arrapats pel cuixam de la soca.”
“Una raresa com la d’aquest arbre no es dóna enlloc del país. El seu caràcter únic fa que la gent del territori li arribi a tenir molt de reconeixement.”
- Característiques de l’arbre (font:Martí Boada)
- Perímetre del tronc a 1,30m. 2,11m (alzina) i 2,43 (suro)
- Perímetre de la base del tronc: 4,32m
- Alçada: 19,77m
Amplada de la capçada: 17/78m - Alçada sobre el nivell del mar: 105m
ARBRES REMARCABLES DE CATALUNYA; 100 ombres colossals
Martí Boada (Brau Edicions. Figueres, 2011)
