Hemeroteca

Lluís Bosch Martí
Diari de Girona, 9/05/1993

Per als aficionats i estudiosos de la història local de Girona i comarques, feia temps que no llegíem un treball de recerca tan important com el que publica la revista Set en U, editada per l’Ajuntament de Sant Gregori. Dels que en són l’ànima: un estol de periodistes, lletraferits, historiadors, etc, quasi tots aplegats a l’entorn del dinàmic Ateneu vall de Llémena, del qual n’és secretari, historiador i publicista en Carles Sapena, que és l’autor del Plec núm. 10, extramonogràfic sobre el patrimoni cultural de la vall de Llémena.
Plec especial de trenta-una acurades pàgines de gran format, on des de la compaginació, distribució, textos, fotografies, notes, bibliografia, estan en funció absoluta d’un treball monogràfic que aspira a la totalitat històrico-geogràfica.
És una anàlisi exhaustiva sobre un patrimoni cultural versus patrimoni integral, que abasta des del patrimoni natural a l’immoble, museístic, documental, arqueològic, etnològic, etcètera.
Dins la millor tradició històrica de la revista francesa Annales, dels mestres Bloch, Febrve, etc, no obliden els més compromesos historiadors anglesos sobre història popular i oral, dels Thompson a Samuel, etcètera.
L’autor d’entrada es pregunta: amb una cita de Ramon Sala, si «la vall de Llémena és Garrotxa? o Gironès?», ja que per a molts, des de la Serra de Finestres, Sant Martí, Canet d’Adri, fins a Sant Gregori, s’ha de prendre en conjunt i no pas separadament, inclús podria arribar a ser un sol municipi.
Hom, davant la possible estranyesa d’alguns que un gironí heterodox vingui a parlar i defensar l’entorn ecològic de la vall de Llémena, els hi contestem que des de la nostra infantesa, joventut, l’he correguda, caminada i trepitjada pam a pam, m’he banyat a les fantàstiques gorgues de Canet d’Adri i les he recorregut recercant crancs, quan n’hi havien, per dins de l’aigua, roques o corriols, un bon piló de vegades… 1 més gran, des de fa alguns anys, he participat en la restauració d’una esplèndida masia a Ginestar, propietat d’un vell amic de tota la vida, on tot sovint hi passo els caps de setmana… I he quedat, per tant, entusiasmat del treball d’un palamosí, com el també amic nostre Carles Sapena, que per circumstàncies familiars ha esdevingut un nou veí, apassionat, estudiós, defensor del patrimoni cultural de la vall de Llémena.
El que hi ha dedicat és un dels estudis més rigorosos, exhaustius i importants de la petita història local de les nostres comarques.
A més, en Carles no sols ha analitzat la problemàtica de la vall, sinó que també s’ha implicat socialment en la zona a través de l’ateneu, on porten una tasca cultural i social digna d’imitar per molts altres pobles.
I també hom, com a visitant habitual de la vall, he observat els perills ecològics que amenacen el medi natural de Llémena, exhaustivament denunciats en l’estudi d’en Carles.
Si tots plegats ens admirem de les excel·lències paisatgístiques d’aquest indrets, però també cal alertar del risc que posa en perill l’equilibri ecològic de la zona.
L’expansió urbanística del Pla de Girona, el fet d’anar-se convertint en una privilegiada zona de lleure per aquesta població, sense disposar de serveis, infrastructures adients, la transformació dels usos tradicionals del paisatge i una inexistent política mèdio-ambiental per al conjunt de la vall, conformen la realitat present.
Davant d’això, cal dir que entre els veïns de la vall es desvetlla una nova consciència per tal de presen/ar el medi davant d’agressions desproporcionades, després d’experiències tan funestes com lamentables: les urbanitzacions de Sant Esteve i de Llorà.
De forma sumària es poden establir els punts següents:
Conjunt de la vall
– Manca de planificació estratègica i territorial intermunicipal.
– Creixement del trànsit amb una xarxa viària deficient.
– Abocaments incontrolats de residus sòlids.
– Pressió urbanística i mercat del sòl.
Capçalera del Llémena
– Repercussions i impacte ambiental motivats per la instal·lació d’una explotació industrial d’envasament d’aigua a la vall de Sant Aniol de Finestres, que el veïnat ja ha fet diverses manifestacions de protesta.
–Tales abusives, etcètera.
El treball segueix estudiant la problemàtica i degradació dels camins, boscos, els arbres monumentals, la toponímia, l’inventari del patrimoni -arqueològic- a través de set esplèndides pàgines, on es dóna una fitxa completa de cada jaciment. Després una petita llista dels molins, castells, ermites, esglésies, santuaris, masies i construccions rurals d’interès, tot acompanyat amb innombrables gràfics, fotografies, notes i crítiques complementàries, d’un estudi exemplar, entenedor i compromès amb l’entorn social, d’un historiador rigorós, crític, documentat, que ens plau molt que en el capítol dels Homenots no amaga les seves simpaties de caire social-polític per la cultural d’arrel nacional, popular, com ens demanava el nostre vell mestre Antoni Gramsci.
Recordem, amb Carles Sapena, que la vall de Llémena ha estat terra de pagesos i artesans que, dedicats forçosament al treball per a la supervivència, han anat seguint passivament el curs general de la història del país, i com els fills dels pagesos no volen treballar, viure en tan dures i precàries condicions, la majoria abandonen les llars familiars per treballar a la ciutat.
I acabarem tot recordant si fa uns anys, per nosaltres, anar als afores, o sigui, a la natura, era endinsar-me i perdre’m per la vall de Sant Daniel… Avui, en vies de degradació per la recent inaugurada autopista, o sigui, per mi anar, com en dèiem d’infants, anar a pagès… aquests darrers anys anar al camp ha estat anar a la vall de Llémena, on cada any hi ha menys pagesos que viuen i treballen en les masies i conreus, que com les del nostre amic, esdevenen o cases de cap de setmana o de vacances, o inclús habitatges familiars tot treballant a Girona.
Mentre els camps, boscos, etc, van desapareixent, apareixen noves urbanitzacions, carreteres, fàbriques, granges, etc…
Sí, les valls i la natura van desapareixent i cada cop la veritable natura, els camps i els aires no contaminats, es troben cada cop més lluny, sí, més lluny…

Narcís-Jordi Aragó
El Punt, 17/01/1994

Atena, la patrona d’Atenes, era per als grecs la deesa de la intel·ligència, les arts, la ciència i la civilització. Ateneu es va dir, en temps dels romans, la institució creada per Adrià per a la promoció de les lletres, lloc de reunió d’oradors i poetes. A imatge i semblança seva van véixer l’Athenée de París, l’Atheneum de Londres, l’Ateneo de Madrid i l’Ateneu Català de Barcelona –reconvertit després en Ateneu Barcelonès–, l’Ateneu Català de la Classe Obrera i els que van proliferar a moltes localitats del país. A Girona, a més de l’Ateneu Obrer promogut per la Grober, hi hagué la societat Athenea creada per Rafael Masó i l’Ateneu presidit per Carles Rahola.
Els vents de la dictadura van matar o van esmorteir greument els ateneus. Els aires democràtics en van revifar alguns, però sense gaire empenta. Devia semblar, d’entrada, que la democràcia mateixa, a més de necessària, era suficient. A mesura que la pràctica de la democràcia formal ha provocat el desencís, la inhibició i l’apatia de molts, s’ha vist la necessitat d’inventar nous mecanismes mobilitzadors de les inquietuds cíviques i de crear nous òrgans expressius de la varietat d’opcions existents i representatius de la pluralitat social. I aleshores han tornat els Ateneus. A Girona, l’antiga Associació d’Alumnes de Català s’ha convertir, sense canviar de sigla, en l’Ateneu d’Acció Cultural. A Sant Gregori he tingut ocasió de veure com es viu la participació popular en els debats de l’Ateneu de la Vall del Llémena, integrat per persones heterogènies, diverses en la ideologia i en la procedència, però unides pel desig de revitalitzar aquella àrea geogràfica en els àmbits de la cultura, l’esbarjo, el patrimoni, la qualitat de vida i els drets humans.
Només amb tres anys d’existència, però en la línia de la millor tradició heretada, l’Ateneu de la Vall del Llémena i la seva revista La Llemenenca ens retornen a les formes d’expressió més típiques d’una ciutadania oberta i combativa, i ens mostren què ha de ser i què pot fer un ateneu veritable en una època de política aigualida i de democràcia devaluada.

Josep Quintanas i Bosch
Diari de Girona, 18/12/1994

A la Vall del Llémena, capital Sant Gregori, desde fa cinc anys funcion un ateneu que porta com a primer nom «L’Aulina» (forma quetenen els d’aquesta vall d’anomenar l’alzina) i de segon,- el més geogràfic «Ateneu de la Vall del Llémena». Cada divendres es troben a les vuit del vespre i fins a les deu discuteixen, des del respecte, la tolerància i la companyonia, els temes d’actualitat. Hi podeu trobar gent de totes les jeies, des de forasters llibertaris fins a boscatans que l’any passat feren una carbonera (amb la seva barraca i guarniments per a coneixement dels escolars i record de la història econòmica recent d’aquelles contrades), joves que han liderat l’associacionisme juvenil, vells lluitadors per la democràcia i gent que se sent còmoda entre les idees i la llibertat.
Moderant el debat i vetllant pel recte creixement de l’ateneu, han tingut el luxe de ser presidits fins ara per en Joan Canadell. És íàcil trobar en Joan. De més jove, venent les seves verdures al mercat de Girona; ara, amb setanta-cinc anys molt ben portats, us vendrà el diari a la seva botiga al peu de la- carretera. Marxista des dels dotze anys, home llegit, afable i que mai té una mala paraula, és amant de la polèmica, de les coses ben fetes i de la llibertat. La seva figura de patriarca, el seny del que diu i del que fa, han portat l’ateneu a un moment dolç d’expansió i ja es treballa en la creació d’un ecomuseu que serveixi a escolars i curiosos per conèixer la vall i la naturalesa.
Divendres, s’oficialitzà el relleu a la presidència. Segons en Joan, 75 anys ja en són molts i és bo renovar-se. Però, fidel com ha estat sempre a les idees i a les coses, l’Ateneu de la Vall del Llémena continuarà comptant amb la seva sensata i moderadora participació.

L’ateneu Aulina i Joventut faran un camp de treball per condicionar els camins rurals

Roser Manuel Rimbau
El Punt, 20/02/1995

L’ateneu Aulina de la vall de Llémena i la Direcció General de Joventut de la Generalitat organitzaran un camp de treball per condicionar diferents camins rurals que uniran el nucli de Sant Gregori amb el de Canet d’Adri i formaran un recorregut alternatiu al carril bici delineat sobre el tracat de l’antic carrilet de Girona a Olot. La pista tindrà uns quinze quilometres de largada, podrà ser utilitzada per circular-hi tant a peu com en bicicleta i tindra el punt de partida al pas de la Pilastra, situat al límit entre els termes municipals de Salt, Sant Gregori i Bescanó.
La connexió de la nova pista amb el pas de la Pilastra permetrà que els usuaris del carril bici de Girona a Olot disposin d’un recorregut alternatiu i tinguin la possibilitat de conèixer la vall de Llémena. El traçat escollit evita, en la mesura que es pugui, que els usuaris hagin de trepitjar l’asfalt de la carretera. Els membres de l’ateneu consideren que la iniciativa permetrà, a més, dotar la vall d’una nova via de comunicació interna «a l’abast de la població autòctona jove i gran que, cada vegada més, utilitza la bicicleta com a mitjà de transport», segons afirmen en la memòria del projecte. El cami facilitarà l’accés dels veins a Sant Gregori, on es concentren bona part dels serveis de la vall de Llémena, i que es prendrà també com a punt de partida per visitar altres indrets, com Sant Grau o Rocacorba.
Els participants en el camp de treball —entre 25 i 30 nois i noies d’edats compreses entre els 15 i 18 anys- treballaran per refer, senyalitzar i condicionar els camins veinals i dotar d’una petita infrastructura -bancs, papereres i taules— la font d’en Corominas, la font del Raig i la font Groga, que es troben en el traçat. Albert Pujades, un dels membres de l’Aulina, explica que el projecte té un vessant tècnic —el condicionament del traçat i la realització de tallers per confeccionar els rètols, plànols, taules, bancs i papereres— i un vessant pedagògic. En aquest sentit, els responsables del camp de treball fomentaran la relació entre els participants i els veins de la vall a través de diferents activitats. De fet, el camp tindrà lloc entre el 10 i el 25 d’agost, unes dates triades especialment per fer-lo coincidir amb la festa major d’Adri, en la qual els joves del camp també participaran. Els nois i noies s’allotjaran a la rectoria de l’església de Cartellà i el trasllat als punts en els quals treballaran es farà en bicicleta.
La direcció tecnica estarà a les mans de l’Ateneu, mentre que la infrastructura i la direcció correspondran al Departament de Joventut. L’Ajuntament de Sant Gregori —que espera que alguns joves del municipi s’animin a participar-hi— cedirà la furgoneta municipal per al traslat d’eines i posarà a disposició dels participants les seves instal·lacions, com la piscina i el pavelló esportiu. Tant aquest consistori com el de Canet d’Adri financen part del projecte i col·laboren també en altres aspectes de la seva realització.
Per la seva banda, els responsables de l’ateneu Aulina han fet una crida als veins de la vall perquè col·laborin en el projecte. De moment, a més dels organitzadors del camp de treball, també hi participen els ajuntaments de Sant Gregori i Canet d’Adri, el Mijac Sant Gregori i l’Associació de Fotògrafs de la Vall de Llémena. Aquesta darrera agrupació s’ha compromès a recollir en un reportage fotogràfic el treball dut a terme pels participants en el camp de treball, per exposar-lo més tard a través d’una mostra itinerant pels diferents municipis de la vall: Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres.

Jordi Dalmau
Diari de Girona, 14/03/1996

Les valls solen tenir una consciència de territori, marcada per uns horitzonts que més o menys les encaixonen. Si geogràficament una vall té entitat pròpia, viure en ella té el valor afegit d’un nou significat comunitari.
A pocs quilòmetres de Girona hi ha la vall del Llémena, nom del curs fluvial que la travessa, amb els municipis de Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres. Les inquietuds de la seva gent van bastir, amb aquella consciència de territori, l’Ateneu de la vall del Llémena, l’any 1991. L’Ateneu pren el pols ciutadà i promou una activitat diversa que moltes entitats de poblacions més nombroses ja els agradaria tenir encarrilada. L’Ateneu l’Aulina organitza tertúlies, excursions, cursets variats, -vídeo fòrum, col·loquis, projectes d’un Ecomuseu de la vall, i moltes coses més. L’Ateneu publica una revista que ja és al número quatre i es titul·la La Llemenenca. Entre les diverses singularitats de la revista (la primera, és a la data: nivòse de 1996) hi destaca una sensacional presentació de format d’una notable envergadura, i una limpidesa acuradíssima amb unes imatges que revelen la cohesió entre fons i forma; i és que hi ha, Iligant-ho tot, la reconeguda professionalitat de Pep Caballé. El contingut de la revista és un autèntic aparador de la vida de la vall, d’allò que no s’esborra amb la pols del camí, com es canta a «La vall del riu Vermell». Es parla de les necessitats, de la protecció del Ter, de les tertúlíes del divendres, d’un carril bici a la vall, del transport públic com a servei pendent, de bibliografia, de poesia i més temes. Un article de fons d’Ignasi Ramonet és a primera plana, seguit de col·laboracions de Josep Vicente, Antònia Sabria, Joan Font, Josep M. Roura, Pitu Bosch, Salvador Oliva i Maria Martínez.
Però el tema estrella d’aquest número de La Llemenenca és la variant de Sant Gregori, amb un extens dossier i una aportació de fotomuntatges que porten al lector a contemplar la virtual variant, molt abans de la seva polèmica construcció.
Els textos són escrits amb tot el rigor que l’ocasió requereix, per gent que s’estima aquesta terra i volen el millor per a ella. Quim Esteve, de l’Ateneu de la Vall, assenyala la possible destrucció d’una part molt valuosa del territori que, a canvi, comportaria una millora de comunicació Vilablareix-vall de Llémena, que beneficiaria uns 4.500 vehicles cada dia. Un pont, unes rotondes, boscos tallats, talussos separadors de masies i de veïnats, tot plegat -com diu Quim Esteve- afectant més espai del que ens imaginem.
Els Amics de les Deveses de Salt exposen la seva preocupació en un to eminentment ecologista i recorden amb destresa que planificar vol dir no destruir el paisatge procurant que l’assentament humà gaudeixi dels vials ben fets. Lluís Ferrer, alcalde de Sant Gregori, i Vidal, Roura i Bossacoma, regidors, i Josep Bou, Delegat de Medi Ambient, manifesten voluntats polítiques a l’entorn de la clàusula màgica de l’impacte ambiental. El delegat territorial de Carreteres ni envia aportació ni s’excusa.
Ja no és cert -com deia la vella novel·la- que no hi ha res de nou a l’oest. Sí que.hi ha: Girona limita a l’oest amb la Llemenenca, el tornaveu d’una vall que rumia molt bé l’obra pública que, com totes aquestes, té un regust agredolç. Que no baixin la guàrdia, els activistes del Llémena.
Quan és el moment de remoure cel i terra, cal fer-ho. Perquè després, com passa amb els terraplens i ponts inútils de l’autopista a Sarrià de Ter, després no hi ha qui ho remogui. Perquè després tothom se’n desentén, com dels talussos erosionats de Sant Daniel, que només varen ser verds i ben tractats el dia inaugural de la variant N-II. Aquestes històries no s’han de repetir. Endavant, la Llemenenca.

Laura Portal
El Punt, 21/04/1994

Després de més de quaranta anys deno veure-ho, la gent de la vall de Llémena va poder tornar a contemplar el procés artesanal d’elaboració de carbó vegetal a la seva zona. Aniceto Padrós i Lluís Ribes van ser els encarregats, dijous passat, de fer reviure aquest ofici centenari. El lloc escollit per aixecar les piles va ser el mateix que s’utilitzava abans, una zona propera a Can Reixach, als afores de Sant Gregori. La iniciativa va sorgir de l’Ateneu Popular de la Vall de Llémena i del veí de Sant Gregori Florenci Teixidor, els quals pretenen, amb aquesta experiència, recuperar un ofici que havia estat tradicional a les muntanyes de la zona i que amb el temps s’havia anat perdent. Segons fonts de l’Ateneu, el que es volia concretament era recuperar una feina que molts joves de la vall no havien vist mai. El mètode usat va ser idèntic al d’abans: primer netejant de brossa la plaça carbonera, que per les condicions de la terra i el lloc mateix, que és molt pla, és un emplaçament idoni; tot seguit, els carboners comencen a fer la pila, primer les rabasses o les branques més gruixudes i després les més primes, deixant un espai central —l’ull— en tota l’estructura; finalment es recobreix amb terra; a continuació, per l’ull s’introdueixen brases i petites branques perquè la llenya de dins es vagi cremant i transformant en carbó, i es fan quatre forats a la base i quatre al voltant. Al cap d’un tres dies, el foc anirà pujant i aquests petits orificis es faran a dalt, perquè el carbó pugui respirar. A més, les pedres que s’han col·locat en una banda per poder pujar al capdamunt de la pila es retiren i el carbó encès es deixa refredar durant uns dies. L’última fase és la venda. La llenya que es va fer servir a Sant Gregori era d’alzina i de roure, com es feia abans, arbres que són autòctons dels boscos de la zona. A més, la llenya utilitzada era verda, fet que provoca que el carbó trigui més a fer-se, uns 13 o 14 dies; si fos seca, només caldrien vuit dies.
Veïns curiosos i escolars
Des que s’ha fet la carbonera, curiosos i veïns han passat per la plana propera a Can Reixach i també hi han anat algunes escoles i centres educatius amb la intenció de veure quin era l’antic procés de l’elaboració del carbó. Per als escolars, l’Ateneu, juntament amb el Grup de Recerques Etnològiques de la Vall de Llémena, ha preparat un vídeo explicatiu de les fases que se segueixen a l’hora de construir una carbonera i d’elaborar el carbó vegetal. També s’han, editat fulls i tot tipus de material didàctic en què s’expliquen les diferents fases de construcció de la carbonera, amb un seguit de dibuixos i amb les corresponents explicacions per escrit. Aquest grup de recerques etnològiques, a més de recuperar l’ofici de carboner, també ha tornat a posar en funcionament el de rodaller, el de cadiraire i el d’esclopeter. D’aquestes tres feines artesanals i típiques en els pobles de la vall de Llémena, se n’ha recuperat també el mètode de treball antic.

La vall del Llémena ha estat objecte d’una investigació pluridisciplinària per part d’estudiants de tercer curs dels Estudis de Mestre/a de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdG. Els treballs abasten des d’aspectes mediambientals fins a l’evolució de l’agricultura. L’Ateneu de la Vall del Llémena ha donat suport logístic als estudis. La seu de l’entitat, situada a la rectoria de Cartellà, serà el marc aquest matí i dema al matí de la presentació de cadascun dels treballs, un resum dels quals es publicarà properament en una revista local de Sant Gregori.

Ramon Esteban
El Punt, 18/06/1998

La iniciativa es va originar quan van entrar en contacte professors de la facultat i gent de l’Ateneu. Els primers estaveninteressats a aplicar de manera pràctica tota una sèrie de coneixements teòrics, i els segons, com que centren les seves activitats en projectes que es relacionin amb la vall del Llémena, i si és des del punt de vista mediambiental, millor, van creure que els resultats dels estudis els podrien fer servei. Precisament en aquests moments l’Ateneu està engrescat en la posada en marxa d’un ecomuseu i a consolidar-se com el punt de referència per al coneixement de la vall. Gent d e l’associació van donar un cop de mà als estudiants, bé aconipanyant-los per la vall, bé posant-los en contacte amb gent gran, en el cas dels estudis de cairé més etnografic. Els temes, tot i que se circumscriuen al territori de la vall del Llémena, abasten temàtiques molt variades, des de qüestions estrictament mediambientals fins a la demografia, el món laboral, la cultura popular, l’agricultura i la indústria. La jornada d’avui s’inicia a dos quarts de deu amb la presentació de La llegenda del pla de Sant Joan i les relacions natura-societat, de Salut Ametller, Emma Codina, Cristina Gamero, Anna Sureda, Sònia Tardio i Sandra Vinyoles. A les deu serà el torn de Sectorització de la vall. Contaminació fisica i acústica, per Xavier Gener, Joan Gómez, Elies Martí, Raül Ortiz i Xavier Punsí. A continuació, Les gorgues de Canet i el seu ús social, elaborat per Ketty Pallí, Carme Teixidor, Silvia Vicens i Isabel Vilagran; La visió del medi des de dues situacions: població concentrada i dispersa, de Sandra Fernández, Marta González, Maribel Martín, Mireia Pons i Anna Vihé; i Les ocupacions laborals a la vall, d’Anna Belén García, Olga Malagrida, Annabel Serrat i Meritxell Torroella. Per a demà a partir de les deu del matí s’han programat les presentacions d’Oficis i cultura popular: ahir, avui i demà, un estudi d’Anna Bagó, Maria Antònia Barceló, Elsa Bassa, Mar Bazán, Maria del Roure del Campo, Luciano García, Sílvia Sargatal i Elisabeth Vilà; Com investiguem aspectes del medi ambient?, de Rosa Astor, Anna Juandó, Belén Olivares, Pilar Parreño i Margarida Viñas; Investiguem l’agricultura de la vall, de Susanna Márquez i Mercè Vilà; i La planta embotelladora de Sant Aniol, d’Irene Burch, Cristina Comas, Neus Martí, Esther Martí, Esther Pagès i Bibiana Trapero.

Possible edició
Segons v a explicar ahir Albert Pujadas, un dels impulsors de l’experiència, estan estudiant la possibilitat d’editar els estudis. De moment, tenen garantida la seva publicació, encara que de manera resumida, a la revista local de Sant Gregori. Una còpia de cadascun dels estudis restarà dipositada a la biblioteca d e l’Ateneu, situada a la rectoria mateix, on es va recollint tot el material que s’edita referit a la vall del Liémena. Respecte de la continuitat d’aquesta primera experiència, de moment no passa de ser una possibilitat que no es pot descartar. «No hem decidit res concret», va explicar Pujadas.

Cinc-cents adhesius i una proposta escenogràfica traslladen el visitant a aquell període reivindicatiu

Ramon Esteban
El Punt, 21/05/1998

La transició política espanyola ha estat rememorada des de tots els punts de vista. O quasi. L’Ateneu de la Vall del Llémena, aprofitant el trentè aniversari del maig del 68, està mostrant aquell procés històric a partir d’uns testimonis molt populars —els adhesius— i amb un format original consistent en una escenografia que recrea l’ambient social, música inclosa. Es tracta d’una exposició titulada Un poble, una lluita, un adhesiu. 1968-1978 que es pot veure i escoltar els caps de setmana fins al dia 6 de juny a la seu de l’Ateneu, a l’antiga rectoria de Cartellà, de Sant Gregori.
Cinc-cents d’aquests petits cartells de missatge breu i rotund, provinents de la col·lecció de dos membres de l’Ateneu, Toni Ruscalleda i Àngel Cubarí, vertebren l’exposició. La visita comença a la sala de Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. Et capbusses de cop en les aigües reivindicatives: «Visca Catalunya Lliure», «Amnistia Total», «Llibertat Patriotes Catalans», es llegeix a la primera selecció, generalment de poca riquesa cromàtica (no més enllà del vermell, el groc i el negre) que els grafits de les parets es cuiden de compensar. Següent etapa: la repressió policial, exemplaritzada amb la instal·lació d’una porra dels grisos. «Prou opressió», «Prou tortures» o «Perill, exèrcit», s’hi demana. En una taula es poden fullejar revistes ja inexistents, com ara Posible, Oriflama i Qué. La tercera estança és la dels partits polítics i sindicats. Aquí la immersió en el temps es fa més evident: què se n’ha fet de sigles com MCC o ORT, i de noms com Bandera Roja, i el Front per la Unitat dels Treballadors? La mostra es converteix en un festival de tons vius que rivalitzen entre ells per cridar l’atenció. Unes pantalles emeten regularment cadascun dels cartellets i també imatges tres dècades velles. Al quart lliurament entrem a Països Catalans: llengua i societat: «Autogovern per a Salt» (ho recordeu?), «Girona amb i», «Assemblea Democràtica», «Anticonceptius per a no avortar. Avortament lliure per a no morir», «Sis hores de cançó a Canet»… i pels altaveus sonen en Llach i el pobre Víctor Jara. En una paret, el primer exemplar de la col·lecció de Ruscalleda, un «Català a l’escola» del 1968 que només s’enganxava si el mullaves amb la llengua. El recorregut, no tan nostàlgic com sembla —uns retalls recents de diari et recorden la persistència de problemàtiques—, acaba amb el medi ambieiit. «Salvem el Ter» i, pertot arreu, variacions del famós «Nuclears, no gràcies». L’exposició és oberta els dissabtes, de 5 a 8, i els diumenges, de 10 a 2.

Creen un grup de treball per analitzar les possibilitats d’implantar-la

Anna Grabalosa
Diari de Girona, 8/04/2006

L’Ateneu de la Vall de Llémena i el centre Dinamis Llémena han engegat un projecte per impulsar la Producció Agroalimentària Ecològica (PAE) a la Vall. Per temptejar el terreny i aconseguir una primera idea de com era la situació i les possibilitats d’arrelar aquest tipus de cultiu en aquest espai, van organitzar, la setmana passada a Sant Gregori, una taula rodona sobre producció ecològica, en què hi van participar, a més dels impulsors distribuidors i especialistes en producció ecològica. En la xerrada hi van participar una trenta de persones que representaven un ampli ventall de la societat, entre veins, pagesos, tècnics o estudiants. A banda d’analitzar la situació, la taula rodona va servir per crear un grup de treball transdisciplinar format per deu persones representants de pagesos, tècnics, consumidors i distribuidors. Entre d’altres qüestions, aquest grup de treball tindrà com a objectius impulsar un procés de reconversió a PAE de les unitats agra ries de la Vall de Llémena interessades, impulsar nous projectes d’explotacions agràries que estiguin interessades en la producció ecològica, especialment les de Plantes Aromàtiques i Medicinals o organitzar unes jornades formatives i d’intercanvi d’experiències.

Les possibilitats de la Vall
Els responables de Dinamis, Neus Monllor i Oriol Costa, expliquen que la idea d’organitzar una taula rodona entorn la PAE va sorgir de la necessitat de cercar solucions alternatives al model agrari actual «que ha demostrat estar en crisi». Per donar pes a la seva proposta, argumenten que la Vall de Llémena és un espai amb una forta história agraria on actualment l’activitat agricola i ramadera cada vegada és menor i la funció social, cultural i integradora de la pagesia «s’esvaeixen un món cada vegada més globalitzat». Arran de la taula rodona, van concloure que la Vall reuneix unes condicions idònies per esdevenir un referent a les comarques gironines en PAE, per la seva tradició agrària, la situació geogràfica estratègica i la riquesa natural, cultural i paisatgistica. A més, els assistents a l’acte van considerar necessari fer els esforços necessaris per crear un mercat local de PAE, per apropar el consumidor al centre de producció i afavorir, així, les cadenes curtesde comercialització. L’Ateneu de la Vall de Llémena i el centre Dinamis Llémena, comparteixen l’objectiu de promoure i potenciar el desenvolupament harmònic de la Vall. Actualment treballen amb una sèrie de projectes sinèrgics entorn en món rural, com són el disseny de l’Ecomuseu de la Vall de Llémena, la creació d’una Aula Agrocultural a la Vall de Llémena, l’estudi de la figura de Parc Rural i l’impuls d’iniciatives de custòdia en espais agraris i forestals.

Anna Josa
Diari Ara, 15/07/2014

“El temps de la servitud ja ha passat!” va ser el crit dels pagesos que, al segle XV, es van alçar en contra de la noblesa i vanprotagonitzar la primera revolta popular del país: la Revolta delsRemences. Per commemorar-ho, cada any se celebra la Festa Remença a la Vall de Llémena. L’arrelament a aquesta història i les ganes d’un grup de gent inquieta de preservar la cultura i la natura del territori van acabar gestant l’Ateneu de la Vall de Llémena. Va ser el 1991 i actualment és una entitat que s’ha consolidat com un nucli de promoció de la cultura, la llengua, l’educació en el lleure iels drets humans i ciutadans. És al nucli de Cartellà (Gironès), a la rectoria cedida pel bisbat de Girona. Tenen un grup excursionista, un club de lectura i organitzen diverses xerrades. No obstant, com diu el secretari de l’entitat, Jordi Rubió, el seu pal de paller és el casal d’infants, que ara està en marxa i que organitzen cada estiu.

Joan Gomis parla avui dels Drets Humans

Imma Merino
El Punt, 6/11/1993

L’Ateneu de la Vall de Llémena proposa un cicle de conferències colloqui per tal d e debatre sobre la necessitat de replantejar les relacions entre la societat civil i el poder polític, que començarà avui amb l’aportació de Joan Gomis, president de Justicia i Pau a Catalunya, sobre La defensa dels drets humans. Les sessions es faran a l a Biblioteca Miquel Marti i Pol, de Sant Gregori.

En les tertúlies dels membres de l’Ateneu de la Vall de Llémena han sovintejat últimament un seguit de temes relatius a les relacions entre la ciutadania i el poder, amb la consciencia que el sistema que regeix Occident ha entrat en crisi, pero també amb l’esperança que diferents corrents de pensament contribueixin a renovar l a visió de les coses. «Novament es replanteja la vindicació d’antics i també de nous reptes en l’avenç per a la dignificació i el respecte de la persona com a individu i com a ésser social, la recerca d’una reconciliació amb la natura, la formulació d’una nova manera de fer-nos sentir membres d’una polis», s’afirma en el programa del cicle Ciutadania i Poder (Avanguardes civils i antiautoritarisme, avui, que vol fer extensius els temes de debat dels tertulians de l’Ateneu.
Després de la conferència de Joan Gomis, el cicle continuarà el 17 de desembre amb e l tema La insubmissió civil i militar, a àrrec de Jordi Muñoz, membre del Moviment d’Objecció de Consciència de Catalunya. Marti Olivella, director d’EcoConcern -associacio per a la innovació social—, pariara el 2 8 d e gener de Nous moviments socials. El tema Diferència, diversitat i desigualtat reunirà en una taula rodona, prevista pel 25 de febrer de l’any vinent, l’artista i membre del GRAMC Francesc Carbonell, Bully Jangana, immigrant gambià, i Jordi Pagès, ex-professor de català a la Universitat d’Osaka. Joan Martinez Alier, catedratic d’Economia d e la UAB, i Josep Planas, ex-membre del Col·lectiu Ecologista Gironií, debatran e l 25 de març sobre Ecologisme i economia social. El tema Mitjans de comunicació alternatius serà abordat el 29 d’abril per Jordi Artigal, redactor de la revista Illacrua, i el periodista Manuel Mesquida. El 27 d e maig, Jaume Bosch, ex-alcalde d e Canet d’Adri, i Jaume Soler, alcalde d’Arbúcies, reflexionaran sobre Poder local i participació ciutadana. Finalment, Eduardo Rojo, membre de les fundacions Utopia i Lluis Espinal, redefinirà què és Utopia social.

R.E.
El Punt, 4/01/2005

L’elaboració tradicional del carbó vegetal protagoniza la mostra que es por visitar aquesta dies al vestíbul de la Facultat de Ciències de la UdG, producida per l’Ateneu de la Vall de Llémena. Entre el material exporta destaca una maqueta de la Vall, obra de Joaquin Esteve.

J. Callol

Diari de Girona, 12702/1997

El Bisbat de Girona ha cedit l’edifici de la rectoria de Cartellà a l’Ateneu de la vall del Llémena, perquè aquesta associació la utilitzi com a seu. L’Ateneu, que treballa amb voluntat integradora de tots els municipis i nuclis de la vall, s’ha mostrat satisfeta per la cessió i ha començat a treballar en els treballs de rehabilitació de l’edifici. Segons ha explicat un portaveu de l’Ateneu, els treballs encara podrien durar alguns mesos, ja que «s’hi estan fent obres els caps de setmana a través de camps de treball i l’edifici precisa molta feina pel seu estat de degradació». Fins ara, la rectoria d e Cartellà estava abandonada i el Bisbat de Girona l’ha cedit a l’Ateneu de la vall del Llémena a través d’un conveni. L’Associació té previst obrir un casal d’activitats i en un futur la seu de l’Ecomuseu de la vall.

Ecomușeu
Per la seva banda, l’alcalde de Sant Gregori, Lluís Ferrer, ha valorat positivament aquesta cessió del Bisbat de Girona perquè l’Ateneu de la vall del Llémena «pugui desenvolupar el projecte d’Ecomuseu». Segons Ferrer, aquest sera el punt de partida del projecte, que ha considerat que perquè es tiri endavant «se n’hauria de fer càrrec el Consell Comarcal o la Diputació perquè als ajuntaments de la vall se’ns escapa». L’Ateneu, però, no comparteix aquesta visió i e l seu portaveu ha manifestat que «aquesta és la visió institucionalista, però nosaltres volem que l’Ecomuseu sigui una iniciativa civil amb la col·laboració de les institucions». En aquest sentit, el membre de l’Ateneu ha afegit que aquest projecte museològic és alternatiu i s’escapa de la visió convencional d’un museu ja que «ha d’estar portat per tots els ciutadans. No és un museu d’objectes sinó de territori, patrimoni etnologic i cultural i dels ciutadans». Des del naixement de l’Ateneu de la vall del Llémena, ara fa cinc anys, aquesta associació ha propugnat la necessitat de fer un Ecomuseu a la zona i, fins i tot, ha realitzat el projecte per tirar-lo endavant. Amb tot, els seus responsables afirmen que és necessari la implicació de tots els ajuntaments de la zona i la societat civil. Ara es podrà començar a desenvolupar el projecte a la rectoria de Cartellà.

Julio Manegat
Diari de Girona, 21/02/1993

Mònica Cabruja
Punt Avui, 6/05/2024

Iniciatives com Llemenart ens ajuden a sumar bons moments a la vida

Ramon Esteban
Les garrotxes, tardor-hivern, 2010

Laia Juez
Les garrotxes, primavera 2024

El 15 d’abril de 2023, en el marc del Dia Internacional de l’Art que commemora el naixement de Leonardo da Vinci, més de trenta artistes residents a la vall de Llémena van mostrar les seves obres a la Rectoria de Cartellà en una exposició conjunta organitzada per l’Atenu de la Vall de Llémena. S’hi van poder veure una gran diversitat d’estils, i va ser una grata sorpresa descobrir i interactuar amb tots els artistes que vivien a la contrada. Molt públic assistent ho va gaudir i celebrar, Naixia, així, el Llemenart, una iniciativa que va rebre el tercer premi a la creativitat artística a la gala dels Premis Ateneus per haver esdevingut un projecte cultural referent. La proposta va ser iniciada per Miquel Bohigas, que havia omplert el seu espai d’oci amb el dibuix i la fotografia, ambós camps explorats de manera autodidacta. El 1992 va anar a viure a Sant Gregori i de seguida es va vincular a l’Ateneu, constituït dos anys abans. Des dels seus orígens l’entitat ha impulsat diverses línies d’acció per a la difusió i defensa del patrimoni cultural i natural del territori.
Les trobades d’artistes i galeristes del Bòlit de Girona, amb motiu del Dia Internacional de l’Art, va donar la idea de proposar aquesta trobada d’artistes a escala local. Els organitzadors poc s’imaginaven que la iniciativa tindria una resposta multitudinària: en part desconeixien que a la zona n’hi vivien tants, de creadors. El Llemenart destaca per la seva mentalitat oberta. És a dir, totes les disciplines hi són benvingudes i no es diferencia entre qui fa de l’art el seu modus vivendi i qui, simplement, ho contempla com una passió. La diversitat artística podria ser la seva singularitat principal. A la vall hi viuen artistes de totes les edats que exploren prismes artístics sorprenents. Si fem una ullada als participants de la primera edició veiem setze pintors i dibuixants –des del paisatge figuratiu als mandales, l’expressionisme o l’abstracció– tres fotògrafs, quatre músics, escultors de ceràmica, talladors de fusta amb xerrac, vidriers o creadors amb llana, gent del món de les arts escèniques –dansa, titellaires o pallasses– i artistes multidisciplinars que poden fer des d’instal·lacions a grafits.
El bon ambient d’aquesta primera trobada va servir per engagar projectes artístics comuns, com ara una exposició col·lectiva centrada en la figura de la girafa –l’emblema de Llemenart– que es va poder veure el mes de gener a la Biblioteca. Per a l’edició d’aquest any, que s’ha celebrat els dies 13 i 14 d’abril, a més a més de l’exposició d’obres, hi ha hagut concerts amb músics locals, espectacles i un petit mercat d’artesania. I la convocatòria s’ha ampliat fins a la cinquantena d’artistes. Així s’ha consolidat aquest punt de trobada artístic a la Llémena.

Miquel Bohigas / Cristina Belmonte
Amb la col·laboració de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
Ateneus – Cultura de proximitat, novembre 2023

L’any 1990, gent de procedència heterogènia, però amb inquietuds coincidents, va promoure l’Ateneu de la Vall de Llémena, un projecte integrador i participatiu que, conjuminant la cultura i el compromís social, permetés aprofundir en el coneixement del territori, interpretar-ne el present i afrontar el futur amb determinació.
L’Ateneu va nèixer a redós de la Biblioteca de Sant Gregori i fins a l’any 1996 no va tenir una seu pròpia, la rectoria de Cartellà, cedida a precari durant 25 anys pel bisbat de Girona. La rectoria, al costat de l’esglèsia de Cartellà, forma part d’un petit veïnat a uns cinc quilòmetres de Sant Gregori, cap i casal de la Vall. Al llarg d’aquests vint-i cinc anys el manteniment de l’edifici ha suposat una càrrega important per a l’Ateneu, que hi ha esmerçat molts recursos en millorar els espais per adequar-los a les necessitats de cada moment. Resta pendent, però, una reforma peremptòria que consolidi l’estructura i en refaci la teulada. L’any 2022 l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament de Sant Gregori i, en aquests moments, resta pendent de signar un conveni que permeti ontinuar utilitzant el vell edifici del segle XVII com a seu de l’entitat.
Per la seva ubicació, la rectoria només s’utilitza en esdeveniments programats (juntes de govern, assemblea general, casal d’estiu, Club de Lectura, festivitats, exposicions …), tot i que els socis també poden disposar-ne, prèvia autorització de la junta.
Les tertúlies setmanals de la primera època (“assemblea cívica permanent”, en paraules del primer president Joan Canadell) van ser la llavor d’iniciatives tan diverses com la revista La Llemenenca i els festivals de La Carbonera (2000-2002), de vida efímera, però amb una gran repercussió; o el nonat Ecomuseu de la Vall de Llémena, una proposta per transformar el territori que, malauradament, no va reeixir. N’ha quedat com a testimoni la maqueta de la Vall, actualment a la Biblioteca de Sant Gregori. D’aquelles tertúlies primerenques també en va sorgir el Casal de Cartellà, un casal alternatiu basat en l’educació en el lleure que s’ha dut a terme cada estiu sense interrupció des de l’any 1997.
Durant anys, el Casal ha estat una de les principals fonts de captació de nous associats –per entrar al casal cal ser soci de l’Ateneu–, tot i que no sempre aquesta captació ha implicat una vinculació real amb l’Ateneu, ja que, massa sovint, quan la mainada deixa d’acudir al casal, els pares es desvinculen de l’entitat. Donat que l’Ateneu se sosté primordialment amb les quotes dels associats, caldria esmenar aquesta tendència i consolidar el nombre de socis –actualment 198– assegurant-ne la permanència més enllà de la participació en el casal. Cal tenir en compte que, llevat del casal, totes les activitats que organitza l’Ateneu són gratuïtes i estan obertes tant als associats com als que no ho són.
A més del casal, un Club de Lectura ben consolidat, amb dotze anys d’experiència, i la secció excursionista, amb sortides mensuals per la Vall i més enllà, mantenen el pols de l’entitat. També els cicles de conferències, com el de l’any passat, “Art i dona”, que es va cloure amb una mostra d’obres de dones artistes de la Vall. Una exposició que va donar peu a la primera trobada d’artistes de la Vall (#llemenart 2023) que va reunir a Cartellà més de trenta artistes de disciplines diverses. Una experiència gratificant que tindrà continuiuat l’any vinent, i que té com a precedent el Projecte Biblioart, que l’any 2015 va merèixer el 1r Premi a la Creativitat Artística dels premis Ateneus de la FAC. Un premi que es va afegir al Primer Premi a l’Activitat Sociocultural que l’any 2011 la FAC va atorgar a la Festa Remença de la Vall de Llémena. Enguany s’ha programat el cicle de conferències “El món que ve”, amb ponents ben qualificats que ens han d’ajudar a reflexionar sobre els reptes per afrontar el futur. D’altra banda, els Premis Ateneu per a estudiants de batxillerat, que s’atorguen cada any a treballs de recerca sobre la Vall, cerquen l’apropament dels joves a l’entitat, bo i promovent el coneixement del territori.