Veus compartides, espais de ressò
Veus compartides, espais de ressò és una exposició artística de caràcter social que aborda la violència de gènere des d’una mirada íntima, empàtica i transformadora, a partir de testimonis reals de dones que han viscut violència masclista.
La casa és el centre de l’exposició, com a símbol de l’espai domèstic amb el qual les víctimes s’hi senten identificades. Cada testimoni té la seva caseta que es converteix en un espai de ressò, on la seva veu trenca el silenci i interpel·la directament l’espectador.
L’exposició està concebuda per ser presentada en equipaments culturals, centres educatius, entitats socials, associacions i espais comunitaris compromesos amb la igualtat de gènere i els drets humans.
És un projecte artístic comunitari que neix amb la voluntat de fer visible una realitat sovint silenciada: la violència masclista en totes les seves formes i manifestacions. A través de l’art, el projecte esdevé un espai de denúncia i de reconeixement col·lectiu d’una problemàtica estructural que abasta àmbits íntims, socials, institucionals i simbòlics de la nostra societat.
Deu artistes visuals del col·lectiu Llemenart de l’Ateneu de la Vall de Llémena han treballat a partir dels testimonis orals de dones que han viscut violència masclista, així com de persones que les han acompanyat en els seus processos de recuperació, suport i reconstrucció personal. Aquests relats, compartits amb valentia, posen veu a experiències diverses de violència i trenquen el mur del silenci, la por i la vergonya que sovint les envolta.
El fil conductor escollit per donar forma visual a aquests testimonis és la casa amb la qual cada testimoni se sent identificada. La casa, com a lloc d’identitat, de memòria i de reconeixement, però també com a escenari de vulnerabilitat. En les obres d’aquesta mostra, la casa es ressignifica com un refugi simbòlic on la fragilitat es transforma en força compartida i on el dolor individual es converteix en experiència col·lectiva i conscient.
Lluny de la invisibilització i de la normalització de la violència, Veus compartides, espais de ressò apel·la directament a la responsabilitat col·lectiva. Els testimonis de les víctimes no només expliquen el que han viscut, sinó que ens interpel·len com a societat i ens conviden a escoltar, a reconèixer-nos en les seves històries i a assumir un paper actiu en la denúncia de la violència masclista. Fer-la visible és un acte polític, i denunciar-la és una eina imprescindible per a la transformació social.
Cada obra va acompanyada de l’àudio amb el testimoni corresponent, reforçant la connexió entre representació artística i experiència viscuda i generant un espai de ressò on les veus no queden aïllades, sinó que s’amplifiquen, es comparteixen i contribueixen a construir una memòria col·lectiva que reclama justícia, reparació i un compromís ferm contra totes les formes de violència masclista.
Participen en el projecte
Raquel Morón, artista visual, cocreadora i impulsora del projecte, membre de l’Associació Art-Crea.
Artistes del col·lectiu Llemenart: Carla Barti, Anna Bruns, M. dels Àngels Cassany, Miquel Bohigas, Concepció Escandell, Lluís P. Amat, Juana Maria Delgado (Juma), Mercè Sebastià, Elisabet Moragas i Antoniu Castaño.
Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Sant Gregori (Espai Jove Cal Bolet): Nuri Rodríguez i Aïda Sayols (Gestió i administració del projecte).
Alumnes del primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Vídeo, Discjòquei i So de l’Institut Vall de Llémena han editat els àudios de les entrevistes per a aquesta exposició. Professors: Tom Frauca i Mireia Fort.
Alumnes de 3er ESO de l’Institut Vall de Llémena han fet dibuixos relatius a la violència de gènere inspirats en la pregunta “Si jo fos una casa, com seria?”. Professora: Anna Ventós. Coordinació edagògica: Aïda Quesada.
Fotografia: Anaís del Cid (Associació Art-Crea)
