Debats i conferències

Des de la seva constitució a mitjans del segle XIX, una de les principals funcions dels Ateneus ha estat la d’actuar com a centres de reflexió i de debat, espais on crear opinió i discutir idees en un entorn de llibertat i respecte.

Ara més que mai, enmig d’un allau d’infomació, ens cal un espai on dialogar, un espai que ens ajudi a trobar claus per entendre el present i enfocar el futur.

El conreu del debat local i la difusió del pensament global sempre han anat de la mà en les conferències i debats que ha organitzat l’Aeneu.

A tall d’exemple, en aquest apartat hi trobareu la relació i els videos de les xerrades, cicles de conferències, debats i taules rodones que l’entitat ha programat els darrers anys.

El món que ve

Art i dona

Punt i a pART

Aigua

Cicle de conferències 2023-2025

La primavera de 2023 vam presentar un cicle de conferències per ajudar-nos a reflexionar sobre els reptes que tenim com a societat. Es van tractar temes com l’escalfament global, l’esgotament de recursos, les fonts d’energia, la intel·ligència artificial i molts altres.

​La nostra intenció: trobar els patrons que ens permetin entendre que cal canviar en el nostre sistema de vida per tal que el planeta segueixi sent habitable.

• 28/04/2023: Com encarem el món que ve? Joan Manel del Pozo i Àlvarez. Doctor en Filosofia
• 12/05/2023: La fi de l’abundància. Joan Vila, enginyer i empresari
• ​2/06/2023: Aigua 4.0 Dr. Manuel Poch, UdG
• 22/09/2023: Mengem el que som J.M. Mulet, Professor de Biotecnologia, escriptor i divulgador científic
• 29/09/2023: Polítiques energètiques i mercats de CO2 Mar Reguant, Professora d’Economia i Investigadora CSIC
• ​20/10/2023: Els Boscos del segle XXI Martí Boada. Dr. en Ciències Ambientals (UAB). Consultor UNESCO
• ​1/03/2024: L’Educació, una crisi catalana i una crisi occidental. Xavier Díez. Representant d’USTEC al CEC
• ​19/04/2024: La Intel·ligència artiificial: un camí indefugible. Beatriz López, Professora de la UdG
• 17/05/2024: El retorn de la gran fauna salvatge. Carme Rosell. Bióloga especialitzada en gestió de fauna.
• 15/11/2024: La extrema dreta a l’Europa del segle XXI. Jordi Borràs​, fotoperiodista.
• ​13/06/2025: Fora de Focus. La vida a les perifèries del món ​. Cèlia Cernadas, periodista.
• 21/11/2025: El planeta té febre. Parlar de meteorologia en temps de canvis. Mònica Usart

Mònica Usart

Cèlia Cernadas

Jordi Borràs

Carme Rosell

Beatriz López Ibáñez

Xavier Dìez

Martí Boada

J.M.Mulet

Mar Reguant

Manuel Poch

Joan Vila

Joan Manuel del Pozo i Àlvarez

Cicle de conferències 2022

L’any 2022, l’Ateneu va programar el cicle de conferències Art i Dona, amb el propòsit de reivindicar la presència de la dona en el mòn de l’art, que durant segles ha estat relegada al paper d’ojecte passiu.

A la primera conferència, ARTISTES EN FEMENÍ, CONTRA EL PATRIARCAT, a la que hi van assistir unes 50 persones, el professor de la UOC Joan Campàs va desgranar l’origen i els fonaments del menyspreu envers les dones que ha caracteritzat la història de l’art fins als nostres dies. Quan es parla de perspectiva de gènere sovint es fa referència a la violència de gènere, al domini patriarcal, al sostre de vidre, a la bretxa salarial, a la conciliació laboral, a la desigualtat en les tasques domèstiques i la criança…, en definitiva, a la invisibilització i menysteniment de les dones. Però quasi mai s’analitza l’origen i les causes d’aquestes desigualtats, ni com ha anat evolucionant al llarg de la història, i això dificulta combatre-les i avançar cap a una igualtat real. En aquesta conferència el ponent va explicar com des de l’art es pot incidir en l’anàlisi de les causes, en com s’ha anat construint la ideologia patriarcal i l’hegemonia de la mirada masculina, i en com l’art contemporani reflecteix les tres onades dels plantejaments feministes. Ho va fer a través de cinc exemples: el paper de la dona en l’origen de l’art, el component femení de la divinitat, una obra d’Artemisia Gentileschi, el cos de la dona en la pintura acadèmica i l’art de les artistes actuals. Per a Joan Campàs l’art no solucionarà el problema, però pot esdevenir una important manifestació cultural per a prendre’n consciència. Com a complement a la conferència el professor Joan Campàs va facilitar als assistents una llarga llista de dones artistes, que nosaltres encara hem ampliat amb artistes més nostrades. Us convidem a descobrir-les des d’aquest enllaç: L’ART EN NOM DE DONA

L’arquitecte i divulgador d’art Miquel Del Pozo Puig va impartir la conferència L’ORIGEN DEL MÓN: ART I MODERNITAT. La història de l’art, com la història humana, està determinada pels seus protagonistes i (d)escrita pels seus vencedors. La maternitat és el centre de la vida, l’origen i, com a tal, ocupa un lloc central dins l’art occidental: de les deesses-mare prehistòriques fins a les reivindicacions feministes actuals passant, evidentment, per tot l’art religiós cristià que té el seu fonament en un Naixement. Ara bé, cada pintura ens ofereix un punt de vista únic i exclusiu, el de l’artista (i l’època) que el va crear. Situar-se davant d’una obra en concret o una altra ens fa mirar la maternitat des de posicions diferents, moltes vegades contraposades. Mirar l’art és sempre mirar-nos a nosaltres mateixos a través del ulls dels altres: ens vam poder mirar a través dels ulls de Courbet, Klimt i Piero della Francesca però també (i, sobretot) a través dels de Frida Kahlo, Louise Bourgeois o Alice Neel. Mirar l’art per mirar amb uns altres ulls la vida i aprendre (si és possible) del passat per millorar el present

La conferència LES DESIGUALTATS DE GÈNERE EN SISTEMA DE L’ART va anar a càrrec de Lena Soler Fernández, llicenciada en Història de l’Art per la UB i experta en el mercat artístic. La història de l’art l’han protagonitzat infinitat de dones artistes que, tot i el seu talent i transcendència, van ser invisibilitzades i esborrades d’un sistema de l’ art que encara a dia d’avui perpetra les dinàmiques excloents que les varen condemnar a l’oblit. Des de l’àmbit de la historiografia fins a l’àmbit museístic i del mercat de l’art, va repassar els factors i condicionants que varen desencadenar i sistematitzar les desigualtats de gènere dintre de la pràctica artística. Tanmateix, va presentar les noves metodologies i vies d’ investigació impulsades en els darrers anys per tal de replantejar el paper que històricament ha ocupat la dona en el món de l‘art.

Joan Campàs Montaner

“Quan es parla de patriarcat se sol fer referència a la violència de gènere, al sostre de vidre, a les diferències salarials, … però normalment no es fa una reflexió de quin és l’origen de tot això; quan va començar aquesta mena de desigualtat, de dominació,? perquè es dona? com ha anat evolucionant al larg de a història? quins son els elements que ens permeten entendre-la?, ja que si no coneixem les causes i els origens dificilment podrem avançar”

Lena Soler Fernández

“La història de l’art l’han protagonitzat infinitat de dones artistes que, tot i el seu talent i trascendència, van ser invisivilitzades i esborrades del sistema de l’art que encara a dia d’avui segueix practicant les dinàmiques excloents que les van condemnar a l’oblit.”

L’any 2020, en plena pandèmia de la COVID19, es va organitzar un cicle de conferències sobre el tema, a càrrec de destacats especialistes. Degut a la situació sanitària i a les restriccions vigents, les tres conferències es van haver de fer en línia a través d’Internet.Your Content Goes Here

Ponent: Dr. Pere Joan Cardona, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona

Moderador:Dr. Joan Brunet, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia de Girona

El Dr. Cardona va explicar les característiques i l’origen del coronavirus, descobert el 1967, i el mecanisme de transmissió en fòmites i aerosols; detallà exhaustivament les principals pautes i accions per a evitar-ne el contagi: la distància, l’ús de mascareta i el rentat de mans, així com el paper de la immunitat entrenada. També va explicar com es tractava en aquells moments la patologia COVID19, i quines vacunes estaven en fase de desenvolupament. Finalment valorà com estaven els indicadors i com es podia preveure la situació sanitària dels mesos següents.

Ponents: Dr. Fernando Valladares, del Museo Nacional de Ciencias Naturales del CSIC de Madrid i Dr. Marcel Llavero Pasquina, del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Cambridge

Moderadora: Dra. Helena Guasch, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC.

El Dr. Valladares va parlar de la salut del planeta, que a més de les pandèmies, pateix els efectes de la contaminació (atmosfèrica i de les aigües) i del canvi climàtic. L’escalfament del planeta aguditza els períodes de sequera, i la contaminació atmosfèrica afecta al comportament i distribució de malalties infeccioses i al subministrament i qualitat de l’aigua, causant de moltes migracions forçoses. Mentre que la presència de l’home ha anat sempre lligada a l’aparició de malalties, la biodiversitat i la conservació dels ecosistemes tenen un efecte oposat. En definitiva, el Dr. Valladares va concloure que els “espais naturals protegits” son en realitat “espais protectors”.

El Dr. Marcel Llavero, va introduir el concepte d’antropocè, entès com la nova era geològica en la que s’evidencien els efectes de l’home a nivell planetari. Remarcà que es tractava d’un fenòmen recent, que s’havia accelerat durant les últimes dècades i que era el resultat d’un canvi en la manera d’organitzar l’economia. El model econòmic del darrer segle, relacionat amb el consum i amb l’individualisme, es basa en “l’extractivisme” i porta a la desforestació i a l’exhauriment de matèries primeres, amb greus perjudicis per a la salut del planeta. Cal establir noves prioritats en relació amb el consum de matèria i d’energia, gaudir més de la cultura i de l’entorn, i rebutjar un consum energètic excessiu. Segons Llavero, la pandèmia va posar en evidència l’efecte multiplicador de la globalització i de la injustícia social.

​A la ronda de preguntes, es va qüestionar fins quan duraria l’antropocè, i si erem a temps de minimitzar-ne els efectes. Segons els ponents, malgrat que hi pot haver solucions tecnològiques i socials, i que la vacuna de la natura filtra moltes coses, el principal impediment per resoldre el problema som nosaltres mateixos. Si l’any 2000 s’hagués començat a reduir les emissions entre un 2 i un 4% anual, s’hauria pogut assolir l’objectiu de mantenir l’escalfament del planeta a nivells poc perillosos, però com que en lloc d’això es va seguir augmentat les emissions de CO2, a partir de l’any 2000 la reducció hauria d’haver estat al menys del 7% anual, percentatge que es preveia que s’assoliria el 2020 a causa de les resticcions de mobilitat imposades per la pandèmia, però encara caldria veure si la possibilitat d’iniciar la transició cap a un model més sostenible, amb més cura del nostre entorn, seria una realitat o tornaria a ser una altra oportunitat perduda, tal com havia passat en les nombroses epidèmies precedents.

​Els ponents van plantejar la necessitat de canviar el concepte d’emergència (climàtica, sanitària…), que porta implícit el concepte d’urgència i la justificació de mesures ràpides, poc meditades i amb poc consen, pel concepte de crisi, fent-hi front amb accions ràpides i concretes, combinades amb d’altres a llarg termini. A més d’exigir a la classe política un posicionament clar respecte a la crisi, també cal seguir fent accions individuals per reduïr l’impacte ambiental, que portin a l’empoderament de la societat i refermar-nos en les reivindicacions per a assolir un món sostenible i un futur digne per a les generacions venideres. El col·loqui va acabar fent una reflexió sobre la possibilitat i necessitat de portar totes aquestes idees a la pràctica a escala local, convidant a les institucions locals de Sant Gregori a compartir aquestes reflexions i recomanacions.

Ponent: Dra. Carme Borrell, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

Moderadora:Dra. Neus Camps, del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública de Girona

La Dra. Borrell va començar la seva ponència parlant sobre les desigualtats que va crear la pandèmia, focalitzant-les en les diferències en el nivell socioeconòmic i en les condicions de l’habitatge, amb especial atenció a la bretxa digital i a la desconnexió entre l’economia real i la “on-line”, una en descens i l’altre en augment. També parlà de les desigualtats de gènere, d’edat i de territori, que calia tenir en compte en l’algoritme per avaluar l’impacte de la pandèmia. Explicà la feina que es feia a Barcelona des de l’Agencia de Salut Pública i també com es va intentar pal·liar l’efecte de les diferències socials abans esmentades i donar suport als sectors més vulnerables. Va reflexionar sobre la dificultat en la recollida de dades, i explicà les diferències entre les dades de la primera i la segona onada, on la possibilitat de fer més proves va definir millor la distribució epidemiològica. Al debat posterior, que es va perllongar més d’una hora, es va fer esment de la necessitat d’informar amb claredat, tant pel que fa a les dades d’afectació de la pandèmia com a les mesures a seguir per controlar-la. També es va reflexionar sobre la planificació escolar que es va fer en el seu moment, així com de la validesa dels índex emprats pels tècnics i polítics a l’hora de prendre decisions, i de les conseqüències finals de la pandèmia.

Malgrat que les conferències van tenir un seguiment discret (unes 30 persones de mitjana), cal posar en relleu l’alt nivell tant dels ponents com dels continguts.