El fet remença a la Vall de Llémena

La segona meitat del segle XV fou una època difícil per als pagesos d’aquestes contrades. Van coincidir anys de guerres, fam, pesta i terratrèmols que van agreujar la ja difícil situació d’esclavitud i abús a les quals estaven sotmesos els pagesos de remença davant dels seus senyors.

​Aquesta pagesia havia de pagar al senyor la dita remença o redimentia, una quantitat de diners, sovint inabastable, per deslliurar-se de l’adscripció a la terra i ser lliures. La remença era el principal mal ús dels senyors, tot i que n’hi havia molts més.

​Aquesta anys de penúria foren caldo de cultiu perquè a la vall de Llémena, la vall d’en Bas, la vall d’Hostoles, el Vallès i a molts altres indrets de Catalunya la pagesía s’organitzés contra els senyors. 

​L’any 1448 el Rei Alfons el Màgnànim, va permetre la constitució del primer sindicat remença, a canvi de la recaptació de florins durant les seves assemblees. Anys és tard, el 1457 el Rei va decidir suspendre (però no pas abolir) els mals usos, és a dir, suspenia temporalment la remença, l’intestia, l’eixorquia, la cugucia, l’àrsia, la ferma (dita d’espoli forçada) i altres mals usos dels nobles senyors.

​La Primera Revolta Remença liderada per Francesc de Verntallat, de la Vall d’en Bas, va coincidir el 146a amb l’inici de la Guerra Civil catalana entre el rei Joan I i la Generalitat, la qual tenia el suport dels nobles. Els pagesos de remença van sortir en ajuda del rei.

​El 1472 la Guerra Civil va acabar amb el triomf del bàndol reial, però l’abolició dels mals usos per part del rei, tan esperada entre els remences, no va arribar durant el seu regnat. Ans al contrari, deu anys més tard, el seu fill Ferran el Catòlic, pressionat per la Generalitat, els nobles i els eclesàstics, va restaurar els mals usos que havien estat suspesos durant més de trenta-sis anys, i que van retornar amb més força que mai.    

Aquesta decisió va portar el 1484 a la Segona Revolta Remença. Fou liderada pel que anys enrere havia estat lloctinent de Verntallat, en Pere Joan Sala, fill de can Sala de Granollers de Rocacorba de la vall de Llémena. Sala representava la facció més radical dels remences.

​Estesa la lluita més enllà de la Muntanya, per la Selva, Vic i el Vallès. Pere Joan Sala fou derrotat a Llerona el 1485: dos-cents pagesos de remença foren esclafats i el seu cabdill executat i mort a Barcelona.  

​Després de la Segona Revolta es reprengueren les negociacions, i després de moltes reunions i trobades entre nobles i pagesos, finalment el 21 d’abril de 1486, es va signar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que abolia els mals usos i posava fi a les lluites remences.

La revolta remença catalana va ser la primera revolta pagesa que va triomfar a Europa i va assenyalar el camí a seguir vers l’abolició de la servitud feudal, la llibertat i el progrés dels pobles.

Després de molts d’anys en què l’estudi de la qüestió remença havia quedat circumscrit a un cercle reduït d’historiadors, l’any 1985, amb motiu de la commemoració del cinquè centenari de la Sentència Arbitral de Guadalupe, es va desvetllar de sobte un inusitat interès popular per uns fets que cinc cents anys enrere havien trasvalsat el país. Un interès que a la Garrotxa, en especial a Amer i a les valls d’en Bas i d’Hostoles, es va plasmar tant en actes de divulgació (conferències, creació del Centre d’estudis remences…) com en la celebració de festes populars.

​A la Vall de Llémena, malgrat haver estat un dels centres de la revolta, la commemoració del cinc-centè aniversari de la Sentència va passar totalment desapercebuda. Tot i que en el projecte inicial de l’ecomuseu s’havia previst un centre de divulgació del fet remença a les escoles de Sant Martí de Llémena, el cert és que la història de les revoltes remences no despertà un cert interès entre la gent de la Vall fins que l’escriptor Albert Parareda, veí de Sant Martí de Llémena, no va publicar el llibre Via fora, lladres, l’any 2003.

Uns anys més tard, amb l’afany d’involucrar els ajuntaments de la Vall en la divulgació del fet remença, l’ateneísta Narcís Canadell feu de cicerone a la AODL de l’Ajuntament de Sant Gregori, pels diferents enclavament remences de la Vall. L’any 2007, arran de l’elaboració de l’Agenda 21 Local per part dels municipis de la Vall, els quatre Ajuntaments van acordar impulsar el projecte Vall de Llémena, refugi remença, per difondre la història dels remences i reivindicar els fets que havien tingut lloc feia cinc-cents anys. El projecte formava part del programa “Tallers per a la festa” promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

​Dos anys més tard, una vegada constituïda la Mancounitat de la Vall de Llémena, es va posar fil a l’agulla, i es va començar a preparar el que esdevindria la primera festa popular de tota la Vall.

L’Ateneu va ser convidat a formar part d’un taller de dramatúrgia que havia de ser l’encarregat de crear un relat teatral a partir dels fets més decissius d’aquell moment històric. A la primera reunió del taller, per part de l’Ateneu hi van assistir en Narcís Canadell, en Josep Tur, l’Antoni Ruiz, i en Miquel Bohigas. La primera idea era fer un guió a partir del llibre de Parareda que comença, ni més ni menys, amb l’ajusticiament de Pere Joan Sala. Començar la història pel final va resultar prou difícil i, després de diverses propostes, es va optar per obrir les representacions recitant el romanç de la mort de Pere Joan Sala, original de Miquel Bohigas. El romanç donava pas a uns esquetxos que recreaven alguns dels fets més rellevants de la història: els mals usos, les reunions del sindicat remença, la revolta… Durant els quatre primers anys el guió de l’obra, sota la direcció de Rafel Nieto, es va anar modificant i adaptant a l’espai on s’havia de representar, enriquint-lo amb noves escenes cada any. A partir del quart any, el taller de dramatúrgia va donar la seva feina per acabada i, a partir de llavors, la col·laboració de l’Ateneu es va centrar en l’organització de les conferències de temàtica remença i medieval a càrrec d’historiadors i especialistes.

​Per altra part, arran de les converses sorgides al voltant del taller de dramatùrgia, i d’acord amb la proposta prevista al PEDENC de la Vall de Llémena de crear una exposició itinerant sobre el fet remença a la Vall, es va decidir complementar l’escenificació amb una mostra on se situés aquell fet històric.

​L’any 2019 l’Ateneu va editar l’Auca de la mort de Pere-Joan Sala, basada en el romanç del mateix títol escrit per Miquel Bohigas, i amb il·lustracions del menorquí Xavi Vegas.

L’any 2011 la Festa Remença de la Vall de Llémena fou guardonada amb el 1er premi d’Activitats Socioculturals per la Federació Catalana d’Ateneus.